Un museu a una presó de HAREN a Brussel·les
Actualitzat l'21 de desembre de 2022 per pierre
Un museu inusual a la nova presó prop de Brussel·les
Si mai n'heu sentit a parlar Haren saber que aquesta part de Brussel·les aviat serà la llar de " Quasi-Museu“. És efectivament en aquesta part al nord de Brussel·les que al voltant del dia nova presó a Brussel·les. en Maig 2023, obrirà les seves portes al públic amb un museu
A la nota de premsa, la idea principal comunicat és la d'una "integració artística oberta", creant vincles i connexions dins de la institució penitenciaria però també amb el món exterior.
Per Quasi-museu, podeu entendre l'exposició que serà permanent. Això s'implementarà amb artistes però també amb institucions artístiques, els habitants d'HAREN, les universitats, així com el personal penitenciari i els interns.
Haren, la nova presó prop de Brussel·les
El maig de 2023, ni més ni menys que 1190 presoners s'uniran al poble penitenciari de Haren. Aquests es repartiran entre diverses entitats
- un centre de prevenció per a homes,
- una presó per a homes,
- un centre tancat per a dones,
- un centre obert per a dones,
- un centre d'observació,
- un centre mèdic i psiquiàtric.
En definitiva, aquesta presó hauria de substituir altres presons més deteriorades com Saint-Gilles, Forest i Berkendael.
Un projecte d'integració artística que amplia horitzons
El Quasi-museu es crearà amb l'obertura de la nova presó de Haren. Llarg termini, el projecte artístic pretén ser estimulant i conté una iniciativa que encaixa amb la visió innovadora i moderna de l'empresonament que defensa la nova presó, centrada en la dignitat humana i la reinserció a la societat.
El Quasi-Museu de la presó de Haren és un exposició permanent creat en col·laboració amb artistes, institucions d'art, universitats, així com personal penitenciari, residents locals i els mateixos reclusos. Es troba a la presó i als voltants.
La idea principal d'aquest ambiciós projecte és, doncs, la d'"integració artística oberta", establint connexions tant dins de la institució penitenciaria com amb el món exterior. El resultat museogràfic d'aquesta vasta recerca artística –anomenada Quasi-Museum– es presentarà al públic l'abril de 2023, amb el suport d'institucions culturals i col·laboradors com el Kanal-Centre Pompidou (Brussel·les), el Museu Dhondt-Dhaenens (Deurle). , prop de Gant), Le Pavillon (Namur) i la Universitat de Hasselt (Limburg). Entre el 2023 i el 2026 s'aprofundirà la part interactiva d'aquest projecte.
Obres in situ, re-residències en un Quasi-Museu
Part d'aquest projecte es basa en diverses obres d'art permanents desenvolupat a la presó de Haren. La selecció d'obres es descriu de la següent manera: “Cadauna de les obres dialoga amb les particularitats físiques, històriques i arquitectòniques del lloc, sense limitació de gènere o mitjà. »
Trobareu, per exemple, parets de grafiti i escultures cinètiques, però també projectes interactius. Les obres ja produïdes a la presó i als voltants estan signades
- Adrien Tirtiaux (B),
- Daems Van Remoortere (B),
- Ief Spincemaille (B),
- ElNino76 (B)
- Bart Lodewijks (NL).
Art per a un espai (per tant) poc públic
La presó de Haren és notable en molts aspectes. En primer lloc, hi ha el nou enfocament: els guàrdies, reixes i claus es substitueixen per acompanyants de detenció, vidres de seguretat i distintius. "Però també hi ha l'escala", afegeix Anouk Focquier. “L'establiment pot acollir aproximadament 1 reclusos. És el segon edifici més gran que l'estat ha construït mai a Bèlgica. »
La construcció d'edificis governamentals sol anar acompanyada d'una comissió artística. L'artista Ief Spincemaille, que ja ha implementat diversos projectes artístics en contextos no artístics (abadia, presó, zona residencial, taller de bicicletes) va rebre la missió de crear art per a aquest lloc únic. En els seus projectes anteriors, no només va mostrar i crear les seves pròpies obres, sinó que també va establir un context de col·laboració entre altres creadors, pensadors, artistes i els habitants d'aquests llocs. A Haren tampoc treballarà sol. Va desenvolupar un concepte i va unir forces amb Anouk Focquier, de l'agència artística Berserk, expert en la producció i difusió de pràctiques artístiques més o menys nòmades. La seva col·laboració va donar com a resultat la selecció d'un grup d'artistes i un projecte d'obra d'art en constant evolució, que donaran forma fins al 2026 en diàleg amb tots els agents implicats, des d'artistes fins a institucions col·laboradores, incloent presos, veïns i personal locals, serveis estatals i públic. Ief Spincemaille i Anouk Focquier subratllen el fet que l'espai públic no és només un espai físic sinó també un espai social i mental. Aquesta realitat pren encara més sentit en el context penitenciari, que al cap i a la fi és un tipus d'espai públic molt concret.
Un museu amagat
El Quasi-Museum també és un museu ocult. Determinades obres i projectes a la presó només són visibles per als reclusos, que així tenen accés exclusiu al treball artístic. Algunes de les obres (com els murals d'Adrien Tirtiaux) mostren el que passa a l'altre costat de la paret, al món exterior, invisible per als interns. El mur exterior de la presó també rebrà un tractament artístic, però romandrà inaccessible als ulls dels presos. Altres obres d'aquest Quasi-Museu seran creades i exposades per organitzacions socis fora del perímetre de la presó, i també serà invisible per als presos. Aquest joc subtil entre el "visible" i l'"invisible" crearà petites esquerdes a l'enorme recinte de la presó que separa el món interior del món exterior.
« Els que consideren la detenció com un mitjà reparador més que repressiu només poden alegrar-se de la presència d'una mica de "fora" en un entorn penitenciari. », conclou Ief Spincemaille. I Anouk Focquier subratlla: “ El món exterior és, en definitiva, el lloc on la majoria dels presos haurien de poder reintegrar-se després de complir la seva condemna. »
Nota de premsa.
